Articles i recomanacions



L'equip del Blog us convida a veure aquesta nena com llegeix...



EL CONTE DE TOTS


Una vegada hi havia, al poble del Bruc, a la serra de Montserrat, un timbaler que guarnit amb la barretina i les espardenyes de 7 vetes, buscava rovellons. Prop d'allà passava el noble compte Guifré el Pelós dalt del seu formós cavall i un cistell ple de bolets que havia omplert baixant del massís del Pedraforca. Adreçant-se amb ell digué :
- Jove, amb aquestes espardenyes i tocant el timbal em sembla que pocs bolets trobareu. Si us ve de gust, acompanyeu-me al castell, pugeu dalt del cavall i gaudim junts d'un pa amb tomàquet al castell.
El timbaler molt agraït accedí a la invitació .
-Val, amb molt de gust.
-Disculpa vailet, el filòleg Pompeu Fabra normalitzà la nostra llengua i a partir de llavors, el “val” equival a “d’acord”.
-       Val ! , vull dir d’acord !
Havent sopat el compte digué solemnement en veu alta :
- Que passi la cobla i que comenci l'espectacle !
Amb els primers compassos de la sardana "La Santa Espina", es disposaren tot els convidats fent rotllana i al mig, gegants i els capgrossos, puntejaven  la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Quan hagueren acabat de dansar el compte digué: - I ara, que entrin els castellers i que continuï aquesta festa tan lluïda. Al so de les gralles, en un tres i no res encaixaren els braços i l'enxaneta coronà un tres de nou amb folre i manilles. La gent embogia entre crits i aplaudiments.
El compte continuà : - Què me'n dius Timbaler ? T'ha agradat tot plegat ?
- Bé, m'ha agradat molt però si us haig de ser sincer hi trobo a faltar les havaneres i la música del gran mestre, en Pau Casals.
-Que la teva voluntat s'acompleixi, que  s’interpreti El meu avi ...   i que tot seguit  soni la bonica melodia del Cant dels Ocells !
Quan ja sonaven les darreres notes de la música, es sentí el galop d'un cavall que s'aturà davant la porta del castell. Seguidament en baixà un cavaller que portava l'escut de Catalunya al braç i picà a la porta dient:
- Companys, obriu si us plau, sóc en Jordi, ben segur que heu sentit a parlar de mi! Vaig sortir de Barcelona per portar la pau arreu del territori català. He contemplat la bellesa de Sagrada Família ,he pregat davant la Moreneta a Montserrat, he fet estada a Manresa on he presenciat el Correfoc i a Berga els plens de la Patum. La meva missió s'ha acomplert lluitant contra un drac malvat i deslliurant la princesa i el seu poble de la por que els feia. Tots estan sans i estalvis i el drac molt penedit! Passant per aquí he sentit que estàveu de festa i us porto llibres i roses per acabar-ho d'arrodonir.
-Serà un plaer que estiguis entre nosaltres, noble cavaller. Músics, que continuï la festa, que sonin les caramelles!
I al contrapunt del contrabaix  la, la, la, el Timbaler del Bruc, el Compte Guifré i Sant Jordi hissaren la Senyera per demostrar a tots els catalans que la unió de tots plegats. Quan estigué onejant ben enlaire cridaren
 -VISCA CATALUNYA !

Nens i nenes RELACIONA’T I CREIX és el nostre tema del curs. Fem que la nostra amistat sigui tan forta com la de tots els protagonistes del conte i que també nosaltres puguem cridar VISCA L’ESCOLA VEDRUNA !







WONDER  de R.J. Palacio
Editorial La Campana


Síntesi: August (Auggie) Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s’ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar a escola , fins ara que té deu anys i està a punt de començar cinquè.
Si alguna vegada heu estat nous a una escola, ja sabeu el dur que és... Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com l’August.
¿Aconseguirà que els seus companys l’acceptin com un més, encara que sigui el nen més estrany que han vist mai?



Una història extraordinària i deliciosa, que no podrem oblidar el seu protagonista. Ens divertirà i ens farà riure i també plorar. Molt recomanable tant per al públic infantil com per l’adult.



PER QUÈ VAL LA PENA LLEGIR ?

PER QUÈ AMB UN LLIBRE A LA MÀ, MAI NO ESTIC SOL. 

PER QUÈ LA LECTURA ÉS CAPAÇ DE CONVERTIR  L´ESPERA MÉS TEDIOSA EN UNA FONT DE PLAER. 

PER QUÈ NO CONEC MILLOR MESTRE, NI MÉS DIVERTIT, NI MÉS AUDAÇ. 

PER QUÈ ÉS L´ÚNICA FORMA DE VIATJAR ALLÀ ON NO EM DURÀ MAI CAP AGÈNCIA DE VIATGES. I, A MÉS, A UN PREU MOLT ECONÒMIC.

PER QUÈ EM PERMET DE VIURE ALTRES VIDES. PER QUÈ EM FA VIURE MÉS INTENSAMENT LA MEUA. 


PERQUÈ M´INSTRUEIX.


PER QUÈ M´ENSENYA A PENSAR. I A MIRAR. I A MIRAR-ME. I A VEURE MÉS ENLLÀ DE LES APARENCES. 

PER QUÈ M´AJUDA A SER CRÍTIC. 

PER QUÈ EM FA MÉS LLIURE. 

PER QUÈ EM DEMOSTRA QUE CERTES MENTIDES SÓN UNA GRAN VERITAT. I ALGUNES VERITATS, UNA ENORME FAL LÀCIA. PER QUÈ M´EVADEIX. 

PER QUÈ M´EMOCIONA.

PER QUÈ EM FA RIURE.

PER QUÈ EM FA PLORAR. 

PER QUÈ NO CONEC CAP ALTRA MANERA D´ATURAR EL TEMPS. 

PER QUÈ NINGÚ M´OBLIGA.

Vicent Usó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada