MANRESANS IL.LUSTRES
Aquest curs per posar nom a les diferents aules de l'escola hem escollit personatges il·lustres de Manresa.
A cicle superior ens anomenem:
5è A ELS TIRALLONGUES
5è B NÚRIA PICAS
6è A MIKI ESPARBÉ
6è B CARME MIR
També hem buscat molts més personatges importants de la nostra ciutat. Aquí us en deixem una mostra amb part de la seva biografia.
M'agrada llegir! Amb aquest eslògan els alumnes de 5è hem presentat als nostres companys i companyes els llibres que ens ha agradat llegir. Tenim un bon recull de títols. Ens agraden sobretot els llibres d'aventures i d'experiències personals. Ens encanta compartir lectures!!!
Els alumnes de 5è hem escrit poemes...
Els alumnes de 6è van treballar la poesia a la classe . Després ells es van
inspirar i van fer aquests bonics poemes.
LA FAMÍLIA
que contenta sempre està.
Anem sempre a casa els avis
però el problema és que hi càpiguis.
Per Nadal junts sempre estem,
pel meu sant un llibre em compraran.
Cantem i riem
i mai ens cansem.
Berta
Cots 6è A
LA PILOTA
Oh! Quin mal que em feu
Perquè sempre em xuteu!
Sempre rebo cops de peu.
Em feu girar
però sobretot rodolar.
No em puc queixar,
perquè no puc parlar.
Oh! Quin mal que em feu
perquè sempre em xuteu
Joan Castellà 6è
A
EL GOS
Jo tinc dos gossos
que són molt amistosos.
Un és petit i bufó
i té un nas molt rodó.
L’altra és alta i
blanca,
té una veu que
m’encanta.
És juganera i menjadora,
però menja com una endrapadora.
És destralera i tafanera
però és dolça i
llaminera.
Guillem Travé 6è A
EL MEU GOS
El meu gos
és molt mandrós.
El meu germà
no el vol ni tocar.
És molt gran, tant
que sembla un elefant.
Sempre té gana
i rosega la persiana.
El tenim fa un mes
i encara no ha fet res.
Però és un badoc
perquè orina fora de lloc.
Ai!! El que hem de suar
per poder-lo educar.
I és un gos molt bo
per això li diem Bombó
El meu gos
és molt mandrós.
Adrià Puche 6è A
L’ELECTRICITAT
Surto al carrer
i em trobo el carter.
Em dóna una carta
del senyor patata.
Ui!! Ho he llegit
malament,
és el senyor gerent
de l’empresa del
corrent.
Diu que baixi la
intensitat
si no vull pagar molt
durant una eternitat.
Encara sort que m’ha
avisat
si no quina despesa
d’electricitat.
I a sobre encara l’apugen,
no podré pagar-la si no
m’ajuden.
Aina Altadill 6è A
LA GOSSA
La meva gossa és molt guapa,
què faré si és tan maca?
Ella ho sap, jo ho sé
igual me la vendré.
Ella és llesta i jo
també,
potser l’ensinistraré.
Li agrada ser sociable
perquè és molt adorable.
La meva gossa és molt
guapa,
què faré si és tan maca?
LA NATURA
Què bonica és la
natura,
és un lloc preciós,
que sembla fet per escultura
allà tot és meravellós.
Per què he de continuar?
Ni un moment de tranquil·litat es pot tenir?
Ni un moment de tranquil·litat es pot tenir?
En un lloc hem de parar,
el lloc perfecte, és allí
NÚRIA MIRAS -6è B
NÚRIA MIRAS -6è B
però no em ve res a la ment,
jo no sé què puc escriure,
podria parlar del vent.
El full està en blanc!
S’està acabant el temps,
estic pensant en un banc,
no puc crear corrents.
TOMY
PAIMO - 6è B
EL CARRER
Passejava pel carrer
mirant les botigues,
tot content i rialler
vaig veure les amigues.
El carrer és net i polit,
hi ha poc trànsit i molta gent,
un senyor va fer un crit
i va venir un policia corrent.
MERITXELL
LLADÓ- 6è B
L’ESCOLA
Buff!! Quina murga treballar!!
Ara em toca descansar.
Ara mates, ara medi i ara religió,
Tinc el cap com un tambor!
L’escola també té coses divertides
com veure les amigues,
o també fer festes i excursions,
que ben divertides són.
LA NOSTRA VIDA
La nostra vida
sempre tan divertida,
cada cosa que fem
ens ensenya alguna cosa diferent.
Tal com riem, plorem,
però sempre alguna cosa aprenem,
per això aprofita cada moment
i viu la vida lliurement.
NICOLE
DAZA- 6è B
DENIP
El dia 30 de gener és el Dia Escolar de la No-violència i
la Pau (DENIP) amb motiu de la commemoració de la mort del pacifista Mahatma
Gandhi, l’any 1948.
Aquí a l’escola hem fet diverses activitats per tal de conscienciar-nos
que la Pau la construïm entre tots.
Una de les
activitats que vam fer els alumnes de 5è va consistir en :
- primer vam llegir el conte :
“L’arbre de la paraula” (conte anònim africà )
- després i per grups , van
escriure un conte inventat relacionat amb la Pau.
Aquests són alguns dels resultats:
EL QUIM
Hi havia una vegada tres nenes
molt amigues que es deien Carla , Marina i Mariona. Vivien en un poblet molt
petit anomenat Marganell.
A l’escola on anaven hi havia un
nen nou anomenat Quim que , evidentment, volia jugar amb els nens de la seva
classe, però no l’acceptaven perquè era d’una altra cultura.
La Carla, la Marina i la Mariona
li van demanar si volia jugar amb elles i el Quim va dir que sí perquè no tenia
amb qui jugar. Les tres amigues van fer entendre a aquells nens que perquè fos
d’una altra cultura no volia dir que no pogués jugar amb ells.
Des d’aquell dia, es van fer molt
amics i van jugar per sempre més.
Mariona Blancafort, Carla
Buisan i Marina Vila (5è B)
L’ESTÀTUA DEL COLOM DE LA SANTA PAU
Hi havia una vegada un poble que
tenia una plaça que es deia “La plaça de la Santa Pau”. En aquesta plaça hi
havia una escultura que era un colom.
Tothom es preguntava per què es
deia de “La Santa Pau”. Un dia van pasar dos nens barallant-se . Un colom va
aparèixer i, de cop, els dos nens van parar de barallar-se. La gent ho va veure
i va comprendre que es deia així perquè feia desaparèixer la violencia i
apareixia la Pau.
També es diu que si dues persones
es barallaven i una altra les veia , les portava a la plaça de la Santa Pau
perquè deixessin de barallar-se.
Guillem Tomé i Marc Garcia (5è
B)
LA PAU
Hi
havia una vegada en un poble molt llunyà , unes persones que no es parlaven les unes a les altres. Un dia van plantar un arbre que va anar creixent I
creixent.
Quan l’arbre
ja era gran, hi va anar a viure un colom que es deia “Colom de la Pau”. Sabeu
per què li deien així? Perquè es veu que portava la Pau a tot el món.
Aquell mateix
dia hi van anar uns nens que es deien Àlex i Carles. Es van asseure sota l’arbre
i …¡pam! , va venir el colom de la Pau i els nens van començar a parlar i van
escampar per tot el poble que parlar és molt divertit.
Aina Pons, Elisabet
Bartomeus i Maria Puell (5è A)
L’HIPOPÒTAM, LA GALLINA I EL CAVALL
Hi
havia una vegada tres animals: una gallina, un hipopòtam I un cavall. El cavall
I la gallina no es portaven gens bé, sempre es barallaven perquè la gallina sempre
li picava les potes, mentre l’hipopòtam els intentava separar.
Com
cada dia, la gallina va començar a picar-li les potes al cavall i aquest li va donar
una coça I com que la gallina era tan llesta, va fer una volada i es va posar a
sobre del cavall. Com que el cavall no parava de moure’s, la gallina va tenir una
idea i va pondre els ous a sobre
del cap del cavall! Com tots sabeu, els ous es trenquen molt fàcilment. El
cavall es va marejar I va caure al terra I quan va caure va aplastar la
gallina.
Finalment
l’hipopòtam va dir : “PROU! Si no us perdoneu ,deixo de ser amic vostre”. Al
final es van perdonar I van ser
amics per sempre.
Clàudia Civit, Mireia Rubio
i Júlia Gràcia(5è A)
LA FAMÍLIA DE LA PAU
Fa molts i molts anys, en un
poblet molt petit, hi vivía una familia en una masia molt bonica.
Un dia la Gemma, la nena més
petita de la familia , va anar a la ciutat amb la seva germana gran , l’Abril i
la seva germana mitjana, la Júlia. Quan van arribar, van anar a la seva
paradeta de fruita preferida i van comprar tres pomes per berenar. Quan es
dirigien cap a casa van veure dos nois barallant-se. Es van parar i l’Abril va
dir als nois: “ Voleu parar de
barallar-vos sisplau!” Un dels nois li va dir que l’altre li havia pres
l’entrepà. La Júlia els va dir que compartissin l’entrepà.
Quan va acabar la baralla, la
Gemma va aplaudir i va aprendre a dir: PAU AL MÓN!!!
Júlia Corrons, Abril Jiménez
i Gemma Pons
ÉS MILLOR SER GENERÓS
Hi
havia una vegada un nen que es deia Pau, que era pobre i que vivia al carrer.
Un dia una colla de nens van passar per davant del Pau i es van riure d’ell. Li
van preguntar si era pobre, el Pau
els hi va demanar ajuda amb cara de tristesa, però els altres nens l’única cosa
que van fer, va ser riure-se’n més.
A
mesura que va passar el temps, la gent el va anar ajudant amb diners i en va
poder reunir prou per comprar-se un bitllet de loteria. Ell li va comprar un
bitllet a un minusvàlid per ajudar-lo amb la malaltia. El número que va comprar
, va ser el 3.406, que justament, va ser el guanyador.
I com
que el Pau va ser pobre durant una època , ja sabia què era ser pobre. Així que
va ajudar a tots els pobres. I des d’aquell dia tothom va ser feliç.
Laia Pastor, Elisa Ticó i
Laia Marazuela
LA HISTÒRIA SORPRENENT DE LES CULLERES LLARGUES
Hi havia una vegada un rabí que només feia que rumiar què és el cel i
què és l’infern. I tant i tant hi va pensar, que va sentir una gran curiositat
per conèixer ambdós indrets. La curiositat li va créixer tant que, al final, no
la podia aturar. Un dia, a la sortida de la sinagoga, va demanar a Déu que li
permetés veure el cel i l’infern. Déu va veure el neguit que tenia el rabí,
mestre de la Llei, i li va concedir allò que volia:
—El teu guia serà el profeta Elies.
El profeta es va presentar al rabí i li va dir:
—Segueix-me!
Primer el va conduir a un lloc molt gran que tenia al centre un gran
foc. Damunt del foc hi havia un tupí molt gran, ple d’una escudella
molt bona, i al voltant del foc hi havia molta gent asseguda. Tenien a
les mans unes culleres molt llargues, molt llargues, amb les quals volien
treure la sopa del tupí.
La gent estava pàl·lida , desnutrida, flaca , i tenien un specte molt
dolent. Resulta que per culpa del mànec tan llarg no es podien dur a la boca la
sopa tan bona que hi havia al tupí i que feia tan bona olor.
Després de contemplar aquella escena tan estrambòtica, el profeta
Elies i el rabí sortiren de l’habitació.
—Quin lloc tan estrany —va comentar el rabí.
—És l’infern —respongué el profeta.
Després Elies va conduir el rabí a una segona habitació en la qual tot
estava disposat exactament igual que a la primera.
Al centre de l’habitació hi havia una llar de foc on s’hi coïa un menjar
molt bo en una olla molt gran.
Al voltant hi havia molta gent asseguda amb culleres de mànec llarg a
les mans. Però aquesta gent anava ben tipa i se’ls veia sans i feliços. No
maldaven per alimentar-se a ells mateixos, sinó que feien servir les llargues
culleres per péixer els altres. —Aquesta habitació és el cel —digué el profeta
Elies. El rabí digué a poc a poc i amb la veu plena d’emoció:
—Es peixen els uns als altres. Acabada
la seva missió, el profeta Elies s’acomiadà del rabí. Aquest, tan bon punt va
arribar a casa seva, va obrir un armari i va treure’n una llibreta molt grossa.
La va obrir per la primera pàgina que no estava escrita i hi va anotar: “Quan
ens peixem els uns als altres, llavors comencem a tenir el cel.” Va tancar la
llibreta, es va asseure en una butaca i es va posar a meditar.
Després de llegir el conte de les culleres llargues , vam parlar a les classes de 5è de quina actitud en podem treure de la lectura i les conclusions són aquestes:
“ Si ens ajudem mútuament, es poden aconseguir moltes coses
bones . Ens podem ajudart a tot arreu, tant si és al carrer com al supermercat, a l’escola, a casa.... Si
no ens ajudéssim, tot estaria plagat de baralles i d’odi. I crec que aquest
conte ens diu que hem de conviure”
Oriac Rojo
“Aquest conte ens fa reflexionar que si ens ajudem els uns
als altres podem estar millor que no pas si som egoistes i no ens ajudem.
La paraula Infern vol dir egoisme i la paraula Cel vol dir
pau, treball en equip i felicitat”
Carla Buisan
“Hem de cooperar entre nosaltres, ajudar-nos com ho feien al
cel, però no hem de ser egoistes, no hem de maleir-nos i no pensar en nosaltres
mateixos com els de l’infern. Per això el rabí es va apuntar a la llibreta:
Quan ens peixem els uns als altres, llavors comencem a tenir el cel”
Esteve Casteràs
“Ens hem de portar molt bé si volem tenir molts amics i
amigues i si no volem que parlin malament de nosaltres.
Quan diem que una persona anirà al cel, vol dir que aquella
persona es porta molt bé, respecta les altres persones...Diem que una persona
anirà a l’infern quan no es porta bé, insulta els altres...”
Mariona Blancafort
"Aquesta història ens ensenya que
hem d’ajudar-nos, no ser egoïstes i esforçar-nos per aconseguir el que volem.
També cal que pensem en els altres tal i com volem que els altres pensin en
nosaltres. Hem de ser generosos i saber compartir i ajudar-nos. Si ells no
haguessin après a cooperar, no haurien pogut sobreviure".
Maria Puell i Laia Marazuela.
"Hem après que ens hem d’ajudar
els uns als altres. Hem de respectar-nos i així ens respectaran i ens ajudaran.
No hem de pensar només amb nosaltres. A la primera habitació no s’ajudaven i
només volien alimentar-se a ells mateixos i no els va servir de res, en canvi a
la segona habitació es peixien els uns als altres i tots van poder menjar i
estar sans i feliços."
Maria Viñas i Blanca Palacios
"Hem après que ja que som persones
i una de les nostres funcions vitals és la relació, necessitem cooperar entre
nosaltres. Per això, si pensem en els altres i ens ajudem, ens podrem peixer
entre nosaltres i, al final, tindrem una recompensa que en aquest cas és
l’aliment. I sobretot hem de ser generosos i no pensar de manera egoïsta."
Júlia Gràcia i Elisa Ticó.
"D’aquesta lectura hem après que
ens hem d’ajudar i que no hem de pensar en nosaltres sinó en els altres per
sobreviure. Ens hem de relacionar entre nosaltres per aconseguir els nostres
objectius. En aquesta historia, a la primera habitació eren molt egoïstes i a
la segona habitació tenien l’actitud que s’ha de tenir."
Pol Camprubí i Enric
Prat.
"En aquesta lectura hi veiem dues
actituds molt diferents. A la primera habitació ningú era amic de ningú ni es
relacionaven entre ells. En canvi, a la segona habitació tothom s’ajuda i així
aconsegueixen menjar i estar contents i sans. Hem pensat que ens vol dir que
hem d’ajudar als altres perquè sinó ho sortirem perdent."
Roger Baraldés i
Bernat Ventura.
"La lectura parla d’una persona
que tenia molta il·lusió per conèixer el cel i l’infern. La lectura ens ha
ensenyat que ens hem de respectar i relacionar els uns amb els altres i així
tot ens anirà molt millor. Ens ha semblat que és una lectura molt interessant i
que té molta raó."
Aina Pons i Laia Pastor.
Per què llegim?
Llegim per passar-ho bé, per gaudir d'una història, per evasió personal, per plaer. Aquest és, potser, el principal destí del fet de llegir.
Llegim per aprendre i guanyar cultura, per informar-nos, per tenir una finestra oberta als coneixements.
Llegim per guanyar un element de comunicació, per compartir experiències i acostar-nos als altres. Llegim per ser ciutadans del món.
La lectura, un fet plaent i engrescador, demana una certa dosi de voluntat i de constància. Ajudem els nostres fills a no ser uns tastaolletes i a guanyar responsabilitat també a l'hora de llegir.
( Del llibre Llegim? Pares i fills : una invitació al plaer de la lectura. Lola Casas i Jesús González )
Els alumnes de 6è,que som els més grans de l'escola, ens agrada ajudar a aprendre a llegir els més petits.
ResponEliminaQuina idea més bona, els de 6è ajudar a aprendre a llegir els més petits!
ResponEliminaFelicitats alumnes de 6è!