Cicle Superior

MANRESANS IL.LUSTRES

Aquest curs per posar nom a les diferents aules de l'escola hem escollit personatges il·lustres de Manresa.
A cicle superior ens anomenem:

5è A ELS TIRALLONGUES

5è B NÚRIA PICAS

6è A MIKI ESPARBÉ

6è B CARME MIR

També hem buscat molts més personatges importants de la nostra ciutat. Aquí us en deixem una mostra amb part de la seva biografia.

M'agrada llegir! Amb aquest eslògan els alumnes de 5è hem presentat als nostres companys i companyes els llibres que ens ha agradat llegir. Tenim un bon recull de títols. Ens agraden sobretot els llibres d'aventures i d'experiències personals. Ens encanta compartir lectures!!!

Els alumnes de 5è hem escrit poemes...

Els alumnes de 6è van treballar la poesia  a la classe . Després ells es van inspirar i van fer aquests bonics poemes.

                               LA FAMÍLIA

Tinc una família molt gran

que contenta sempre està.

Anem sempre a casa els avis

però el problema és que hi càpiguis.

Per Nadal junts sempre estem,

pel meu sant un llibre em compraran.

Cantem i riem

i mai ens cansem.

                          Berta Cots 6è A

                                          

LA  PILOTA

Oh! Quin mal que em feu

Perquè sempre em xuteu!

Sempre rebo cops de peu.

Em feu girar

però sobretot rodolar.

No em puc queixar,

perquè no puc parlar.

Oh! Quin mal que em feu

 perquè sempre em xuteu

                                            Joan Castellà 6è A

EL GOS

Jo tinc dos gossos

que són molt amistosos.

Un és petit i bufó

i té un nas molt rodó.

L’altra és alta i blanca,

té una veu que m’encanta.

És juganera i menjadora,

però menja com una endrapadora.

És destralera i tafanera

però és dolça i llaminera.

                      Guillem Travé 6è A

 

                          

EL MEU GOS

El meu gos

és molt mandrós.

El meu germà

no el vol ni tocar.

És molt gran, tant

que sembla un elefant.

Sempre té gana

i rosega la persiana.

El tenim fa un mes

i encara no ha fet res.

Però és un badoc

perquè orina fora de lloc.

Ai!! El que hem de suar

per poder-lo educar.

I és un gos molt bo

per això li diem Bombó

El meu gos

és molt mandrós.

                    Adrià Puche 6è A

L’ELECTRICITAT

Surto al carrer

i em trobo el carter.

Em dóna una carta

del senyor patata.

Ui!! Ho he llegit malament,

és el senyor gerent

de l’empresa del corrent.

Diu que baixi la intensitat

si no vull pagar molt

durant una eternitat.

Encara sort que m’ha avisat

si no quina despesa d’electricitat.

I a sobre encara l’apugen,

no podré pagar-la si no m’ajuden.

                    Aina Altadill 6è A

LA GOSSA

La meva gossa és molt guapa,

què faré si és tan maca?

Ella ho sap, jo ho sé

igual me la vendré.

Ella és llesta i jo també,

potser l’ensinistraré.

Li agrada ser sociable

perquè és molt adorable.

La meva gossa és molt guapa,

què faré si és tan maca?

                   Eduardo Coronel 6è A

 

 LA NATURA

Què bonica és la  natura,

és un lloc preciós,

que sembla fet per escultura

allà tot és meravellós.           

Per què he de continuar?
Ni un moment de tranquil·litat es pot tenir?

En un lloc hem de parar,

el lloc perfecte, és allí
          
                                     NÚRIA MIRAS -6è B

                                                                                                                                                                                      
                                                                                                       
EL POEMA
Un poema he d’escriure,

però no em ve res a la ment,

jo no sé què puc escriure,

podria parlar del vent.

El full està en blanc!

S’està acabant el temps,

estic pensant en un banc,

no puc crear corrents.

                  TOMY PAIMO - 6è B

EL CARRER

Passejava pel carrer

mirant les botigues,

tot content i rialler

vaig veure les amigues.

El carrer és net i polit,

hi ha poc trànsit i molta gent,

un senyor va fer un crit

i va venir un policia corrent.

          MERITXELL LLADÓ- 6è B

L’ESCOLA

Buff!! Quina murga treballar!!

Ara em toca descansar.

Ara mates, ara medi i ara religió,

Tinc el cap com un tambor!

L’escola també té coses divertides

com veure les amigues,

o també fer festes i excursions,

que ben divertides són.

                                         NÚRIA TORRES- 6è B

LA NOSTRA VIDA

La nostra vida

 sempre tan divertida,

cada cosa que fem

ens ensenya alguna cosa diferent.

Tal com riem, plorem,

però sempre alguna cosa aprenem,

per això aprofita cada moment

i  viu la vida lliurement.

                                    NICOLE DAZA- 6è B

                           DENIP

El dia 30 de gener és el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) amb motiu de la commemoració de la mort del pacifista Mahatma Gandhi, l’any 1948.

Aquí a l’escola hem fet diverses activitats per tal de conscienciar-nos que la Pau la construïm entre tots.

Una  de les activitats que vam fer els alumnes de 5è va consistir en :

-       primer vam llegir el conte : “L’arbre de la paraula” (conte anònim africà )

-       després i per grups , van escriure un conte inventat relacionat amb la Pau.

Aquests són alguns dels resultats:

                                        

                                         

EL QUIM

Hi havia una vegada tres nenes molt amigues que es deien Carla , Marina i Mariona. Vivien en un poblet molt petit anomenat Marganell.

A l’escola on anaven hi havia un nen nou anomenat Quim que , evidentment, volia jugar amb els nens de la seva classe, però no l’acceptaven perquè era d’una altra cultura.

La Carla, la Marina i la Mariona li van demanar si volia jugar amb elles i el Quim va dir que sí perquè no tenia amb qui jugar. Les tres amigues van fer entendre a aquells nens que perquè fos d’una altra cultura no volia dir que no pogués jugar amb ells.

Des d’aquell dia, es van fer molt amics i van jugar  per sempre més.

Mariona Blancafort, Carla Buisan i Marina Vila (5è B)

        L’ESTÀTUA DEL COLOM DE LA SANTA PAU

Hi havia una vegada un poble que tenia una plaça que es deia “La plaça de la Santa Pau”. En aquesta plaça hi havia una escultura que era un colom.

Tothom es preguntava per què es deia de “La Santa Pau”. Un dia van pasar dos nens barallant-se . Un colom va aparèixer i, de cop, els dos nens van parar de barallar-se. La gent ho va veure i va comprendre que es deia així perquè feia desaparèixer la violencia i apareixia la Pau.

També es diu que si dues persones es barallaven i una altra les veia , les portava a la plaça de la Santa Pau perquè deixessin de barallar-se.

Guillem Tomé i Marc Garcia (5è B)

LA PAU

Hi havia una vegada en un poble molt llunyà , unes persones que no es  parlaven les unes a les altres. Un dia van plantar un arbre que va anar creixent I creixent.

Quan l’arbre ja era gran, hi va anar a viure un colom que es deia “Colom de la Pau”. Sabeu per què li deien així? Perquè es veu que portava la Pau a tot el món.

Aquell mateix dia hi van anar uns nens que es deien Àlex i Carles. Es van asseure sota l’arbre i …¡pam! , va venir el colom de la Pau i els nens van començar a parlar i van escampar per tot el poble que parlar és molt divertit.

Aina Pons, Elisabet Bartomeus i Maria Puell (5è A)

L’HIPOPÒTAM, LA GALLINA I EL CAVALL

Hi havia una vegada tres animals: una gallina, un hipopòtam I un cavall. El cavall I la gallina no es portaven gens bé, sempre es barallaven perquè la gallina sempre li picava les potes, mentre l’hipopòtam els intentava separar.

Com cada dia, la gallina va començar a picar-li les potes al cavall i aquest li va donar una coça I com que la gallina era tan llesta, va fer una volada i es va posar a sobre del cavall. Com que el cavall no parava de moure’s, la gallina va tenir una idea  i va pondre els ous a sobre del cap del cavall! Com tots sabeu, els ous es trenquen molt fàcilment. El cavall es va marejar I va caure al terra I quan va caure va aplastar la gallina.

Finalment l’hipopòtam va dir : “PROU! Si no us perdoneu ,deixo de ser amic vostre”. Al final  es van perdonar I van ser amics per sempre.

Clàudia Civit, Mireia Rubio i  Júlia Gràcia(5è A)

LA FAMÍLIA DE LA PAU

Fa molts i molts anys, en un poblet molt petit, hi vivía una familia en una masia molt bonica.

Un dia la Gemma, la nena més petita de la familia , va anar a la ciutat amb la seva germana gran , l’Abril i la seva germana mitjana, la Júlia. Quan van arribar, van anar a la seva paradeta de fruita preferida i van comprar tres pomes per berenar. Quan es dirigien cap a casa van veure dos nois barallant-se. Es van parar i l’Abril va dir als nois:  “ Voleu parar de barallar-vos sisplau!” Un dels nois li va dir que l’altre li havia pres l’entrepà. La Júlia els va dir que compartissin l’entrepà.

Quan va acabar la baralla, la Gemma va aplaudir i va aprendre a dir: PAU AL MÓN!!!

Júlia Corrons, Abril Jiménez i Gemma Pons

ÉS MILLOR SER  GENERÓS

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau, que era pobre i que vivia al carrer. Un dia una colla de nens van passar per davant del Pau i es van riure d’ell. Li van preguntar  si era pobre, el Pau els hi va demanar ajuda amb cara de tristesa, però els altres nens l’única cosa que van fer, va ser riure-se’n més.

A mesura que va passar el temps, la gent el va anar ajudant amb diners i en va poder reunir prou per comprar-se un bitllet de loteria. Ell li va comprar un bitllet a un minusvàlid per ajudar-lo amb la malaltia. El número que va comprar , va ser el 3.406, que justament, va ser el guanyador.

I com que el Pau va ser pobre durant una època , ja sabia què era ser pobre. Així que va ajudar a tots els pobres. I des d’aquell dia tothom va ser feliç.

Laia Pastor, Elisa Ticó i Laia Marazuela

LA HISTÒRIA SORPRENENT DE LES CULLERES LLARGUES

Hi havia una vegada un rabí que només feia que rumiar què és el cel i què és l’infern. I tant i tant hi va pensar, que va sentir una gran curiositat per conèixer ambdós indrets. La curiositat li va créixer tant que, al final, no la podia aturar. Un dia, a la sortida de la sinagoga, va demanar a Déu que li permetés veure el cel i l’infern. Déu va veure el neguit que tenia el rabí, mestre de la Llei, i li va concedir allò que volia:

—El teu guia serà el profeta Elies.

El profeta es va presentar al rabí i li va dir:

—Segueix-me!

Primer el va conduir a un lloc molt gran que tenia al centre un gran foc. Damunt del foc hi havia un tupí molt gran, ple d’una escudella

molt bona, i al voltant del foc hi havia molta gent asseguda. Tenien a les mans unes culleres molt llargues, molt llargues, amb les quals volien treure la sopa del tupí.

La gent estava pàl·lida , desnutrida, flaca , i tenien un specte molt dolent. Resulta que per culpa del mànec tan llarg no es podien dur a la boca la sopa tan bona que hi havia al tupí i que feia tan bona olor.

Després de contemplar aquella escena tan estrambòtica, el profeta Elies i el rabí sortiren de l’habitació.

—Quin lloc tan estrany —va comentar el rabí.

—És l’infern —respongué el profeta.

Després Elies va conduir el rabí a una segona habitació en la qual tot estava disposat exactament igual que a la primera.

Al centre de l’habitació hi havia una llar de foc on s’hi coïa un menjar molt bo en una olla molt gran.

Al voltant hi havia molta gent asseguda amb culleres de mànec llarg a les mans. Però aquesta gent anava ben tipa i se’ls veia sans i feliços. No maldaven per alimentar-se a ells mateixos, sinó que feien servir les llargues culleres per péixer els altres. —Aquesta habitació és el cel —digué el profeta Elies. El rabí digué a poc a poc i amb la veu plena d’emoció:

—Es peixen els uns als altres. Acabada la seva missió, el profeta Elies s’acomiadà del rabí. Aquest, tan bon punt va arribar a casa seva, va obrir un armari i va treure’n una llibreta molt grossa. La va obrir per la primera pàgina que no estava escrita i hi va anotar: “Quan ens peixem els uns als altres, llavors comencem a tenir el cel.” Va tancar la llibreta, es va asseure en una butaca i es va posar a meditar.

 Després de llegir el conte de les culleres llargues , vam parlar a les classes de 5è de quina actitud en podem treure de la lectura i les conclusions són aquestes:

“ Si ens ajudem mútuament, es poden aconseguir moltes coses bones . Ens podem ajudart a tot arreu, tant si és al carrer  com al supermercat, a l’escola, a casa.... Si no ens ajudéssim, tot estaria plagat de baralles i d’odi. I crec que aquest conte ens diu que hem de conviure”

Oriac Rojo

“Aquest conte ens fa reflexionar que si ens ajudem els uns als altres podem estar millor que no pas si som egoistes i no ens ajudem.

La paraula Infern vol dir egoisme i la paraula Cel vol dir pau, treball en equip i felicitat”

Carla Buisan

“Hem de cooperar entre nosaltres, ajudar-nos com ho feien al cel, però no hem de ser egoistes, no hem de maleir-nos i no pensar en nosaltres mateixos com els de l’infern. Per això el rabí es va apuntar a la llibreta: Quan ens peixem els uns als altres, llavors comencem a tenir el cel”

Esteve Casteràs

“Ens hem de portar molt bé si volem tenir molts amics i amigues i si no volem que parlin malament de nosaltres.

Quan diem que una persona anirà al cel, vol dir que aquella persona es porta molt bé, respecta les altres persones...Diem que una persona anirà a l’infern quan no es porta bé, insulta els altres...”

Mariona Blancafort

"Aquesta història ens ensenya que hem d’ajudar-nos, no ser egoïstes i esforçar-nos per aconseguir el que volem. També cal que pensem en els altres tal i com volem que els altres pensin en nosaltres. Hem de ser generosos i saber compartir i ajudar-nos. Si ells no haguessin après a cooperar, no haurien pogut sobreviure".

Maria Puell i Laia Marazuela.

"Hem après que ens hem d’ajudar els uns als altres. Hem de respectar-nos i així ens respectaran i ens ajudaran. No hem de pensar només amb nosaltres. A la primera habitació no s’ajudaven i només volien alimentar-se a ells mateixos i no els va servir de res, en canvi a la segona habitació es peixien els uns als altres i tots van poder menjar i estar sans i feliços."

Maria Viñas i Blanca Palacios

"Hem après que ja que som persones i una de les nostres funcions vitals és la relació, necessitem cooperar entre nosaltres. Per això, si pensem en els altres i ens ajudem, ens podrem peixer entre nosaltres i, al final, tindrem una recompensa que en aquest cas és l’aliment. I sobretot hem de ser generosos i no pensar de manera egoïsta."

Júlia Gràcia i Elisa Ticó.

"D’aquesta lectura hem après que ens hem d’ajudar i que no hem de pensar en nosaltres sinó en els altres per sobreviure. Ens hem de relacionar entre nosaltres per aconseguir els nostres objectius. En aquesta historia, a la primera habitació eren molt egoïstes i a la segona habitació tenien l’actitud que s’ha de tenir."

Pol Camprubí i Enric Prat.

"En aquesta lectura hi veiem dues actituds molt diferents. A la primera habitació ningú era amic de ningú ni es relacionaven entre ells. En canvi, a la segona habitació tothom s’ajuda i així aconsegueixen menjar i estar contents i sans. Hem pensat que ens vol dir que hem d’ajudar als altres perquè sinó ho sortirem perdent."

Roger Baraldés i Bernat Ventura.

"La lectura parla d’una persona que tenia molta il·lusió per conèixer el cel i l’infern. La lectura ens ha ensenyat que ens hem de respectar i relacionar els uns amb els altres i així tot ens anirà molt millor. Ens ha semblat que és una lectura molt interessant i que té molta raó."

Aina Pons i Laia Pastor.

Per què llegim?

Llegim per passar-ho bé, per gaudir d'una història,  per evasió personal, per plaer. Aquest és, potser, el principal destí del fet de llegir.

Llegim per curiositat, fins i tot per xafarderia. La lectura ens permet ser els descobridors i fer-ho al nostre ritme i de manera totalment personalitzada.

Llegim per aprendre i guanyar cultura, per informar-nos, per tenir una finestra oberta als coneixements.

Llegim per guanyar un element de comunicació, per compartir experiències i acostar-nos als altres. Llegim per ser ciutadans del món.

La lectura, un fet plaent i engrescador, demana una certa dosi de voluntat i de constància. Ajudem els nostres fills a no ser uns tastaolletes i a guanyar responsabilitat també a l'hora de llegir.

( Del llibre Llegim? Pares i fills : una invitació al plaer de la lectura.  Lola Casas i Jesús González )