Poema de Nadal

Els alumnes de cinquè van memoritzar un poema:

Entre el brogit de la ciutat desperta,
s'esmuny la boira d'un Nadal antic,
que entra, lleugera, per la porta oberta,
i ens apropa al record d'algun amic.

Encara que les llums semblin de fira
i que el pessebre sigui més humil
hi ha l'espurneig d'un nou estel que ens mira
des d'un racó pintat al cel tranquil.

Si el temps ens porta enyorament i pena,
si aquells que hi foren ja no són aquí,
i si sentim llunyana la carena
per on els Reis retroben el camí...

...Encara aquell misteri de rondalla
ve a una establia plena d'escalfors,
vora un infant que jeu damunt la palla
i que vetllen els àngels i els pastors.